El castellà és més important

Fa uns dies vaig opinar a un article anterior sobre per què es parlava poc català. La meva tesi era -continua sent- que, malgrat en deu haver moltes causes, n'hi ha una fonamental: el català no és imprescindible per viure a Catalunya.

Aquest curs treballo de conserge a una escola d'adults de Barcelona. Aquest dijous ha vingut un jove estranger de llengua no romànica a apuntar-se al nivell bàsic de castellà. Li he dit que teníem un forat divendres al matí i aleshores m'ha explicat que a aquella franja horària estudiava català a una altra escola d'adults, però que s'estimava més fer classes de castellà, perquè “és més important". 

És clar que és només un exemple, però penso que és representatiu de la idea que vaig defensar a l'article abans esmentat. 

Que què va ocórrer al final? Fent mans i mànigues, el vaig convèncer perquè no abandonés els estudis de català, i que aviat disposaríem d'alguna plaça de tarda per estudiar castellà, afirmació que és del tot certa perquè ell queda col•locat el primer a la llista d'espera.