El 25 per cent

Tot apunta que a partir d'ara la immersió lingüística als centres educatius està dada i beneïda, arran del famós 25 per cent de docència en castellà dictat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

Just aquest dimecres el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha publicat una enquesta en què s'assenyala que el 76 per cent dels catalans dona suport a la immersió. Aquest percentatge augmenta fins al 95 per cent si els preguntats són catalanoparlants, però davalla fins al 50 per cent si són els castellanoparlants els que responen.

Aquesta sembla la realitat, almenys la reflectida pel CEO. És una llàstima. Els castellanoparlants haurien de ser els primers interessats a mantenir la immersió i, fins i tot, a empènyer mesures més contundents quant a la presència del català a Catalunya. I ja no per ideals o sentiments, sinó per qüestions ben tangibles.

Si vostè -si és que algú llegeix això- fa l’exercici de cercar feina, s’adonarà que sovint, sobretot a les administracions, es demana saber castellà i català per accedir als llocs de treball públics. Però, ves per on, que, mentre que pel castellà és suficient amb la nacionalitat espanyola o provenir d'un país de parla castellana, pel català no és suficient haver nascut a Catalunya (cosa inexplicable, ja que el català, segons alguns, amenaça la supervivència del castellà), sinó que cal un certificat de coneixements d'un cert nivell en funció de l'oferta.

Encara és d'hora per afirmar-ho amb rotunditat, ja ho veurem d'aquí a uns anys, però em temo que en un futur els castellanoparlants augmentaran el seu desavantatge respecte dels catalanoparlants per accedir a segons quines feines millor qualificades. 

Penso que, amb aquesta sentència, mal servei ha fet el jutge a valors democràtics com la igualtat d’oportunitats. I si tractava d'afavorir els castellanoparlants, més aviat ha fet el contrari.

El castellà és més important

Fa uns dies vaig opinar a un article anterior sobre per què es parlava poc català. La meva tesi era -continua sent- que, malgrat en deu haver moltes causes, n'hi ha una fonamental: el català no és imprescindible per viure a Catalunya.

Aquest curs treballo de conserge a una escola d'adults de Barcelona. Aquest dijous ha vingut un jove estranger de llengua no romànica a apuntar-se al nivell bàsic de castellà. Li he dit que teníem un forat divendres al matí i aleshores m'ha explicat que a aquella franja horària estudiava català a una altra escola d'adults, però que s'estimava més fer classes de castellà, perquè “és més important". 

És clar que és només un exemple, però penso que és representatiu de la idea que vaig defensar a l'article abans esmentat. 

Que què va ocórrer al final? Fent mans i mànigues, el vaig convèncer perquè no abandonés els estudis de català, i que aviat disposaríem d'alguna plaça de tarda per estudiar castellà, afirmació que és del tot certa perquè ell queda col•locat el primer a la llista d'espera.